Ja fa...més d'una dècada que es parla de la pirateria musical. El govern i els carronyaires de la SGAE s'entesten a fer lleis que per als consumidors habituals de recursos econòmics limitats (la gran majoria de nosaltres) ens semblen ridícules i en ocasions insultants.
Ara sembla que els de la tecnologia de la poma volen fer el salt que es va fer digitalitzant la música, amb els llibres, els famosos ebook. A mi em sembla que perquè ens hi acostumem...haurà de passar molt de temps. Us imagineu tenint un ebook al wc per entretenir-vos quan..ejem...o enencent l'aparell al llit per llegir un conte abans d'adormir-vos?
Crec que la pirateria musical en aquest món és inevitable, no es pot comparar amb el món dels llibres, escriptors i literatura tot i que si voleu tot és art i un músic és artista igual que un escriptor. Però...ostres, abans no existia la música gravada! Quan es va començar amb els primers discos, és clar tothom en comprava perquè no tenies més remei si volies escoltar aquelles cançons que tan t'agradaven. O això o anar-los a veure en directe. Però amb l'esclat d'internet, la massificació d'ordinadors i tota la pesca, amb la música en MP3, sembla que els formats (casset, cd, vinil) de suport de la música han perdut sentit, si pots passar de caset a vinil o d'un mp3 amb tres cents discos en un dvd a...el que sigui, ja m'enteneu. La música gravada és música gravada i punt, tant hi fa en quin format.
Alguns diran "ooh la qualitat!", sí, sí, és clar. Això importarà als tècnics. Una persona que escolti música com a afició no es fixarà pas gaire en si una cosa se sent a la perfecció i no, amb tal que soni "bé" ja ens conformem.
Temes diferents són la música en directe (el futur dels artistes) o l'edició de discos en diferents formats i la compra d'aquests per part dels melòmans...però en el sentit de tenir-los com a, gairebé, peces de museu. Això són coses que perduraran per més pirateria musical i
rapidshares que hi hagin, però segons el meu parer els artistes haurien de destapar-se els ulls, uns ulls que en gran part tapen institucions com la SGAE (que fa la seva feina però sense tenir en compte els consumidors, i això no porta enlloc), i veure realment que venent discos mai més es podran guanyar la vida.
Apostem fort pels concerts, carai, apostem perquè es conegui quanta més música millor, apostem per una cultura musical de verue la música en directe i d'escoltar grups d'arreu del món compartint els sons que tant ens fan vibrar.
