L'home que treballa fent de gos a les festes infantils treu la pols a la disfressa;
puja al seat panda atrotinat, que avui quasi ni s'ha engegat, i no pot mai passar de quarta.
Avui l'ha contractat una família benestant de la ciutat, que viu a la part alta;
para i fa deu euros de benzina, que no en té pas per més, i fa un vistasso a les revistes.
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils, aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa, que fa de gos, encara es posa nerviós, truca i espera resposta.
Irromp a la festa amb un pastís, cantant cumpleaños feliz, i li va d'un pèl no caure.
Fa ninots amb globus de colors, i una espasa d'Star Wars, i un ós, i flors, i un dinosaure...
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils, fa un senyal a la mestressa;
que el convida a prendre un cafetó, mentre li firma el taló; no troben tema de conversa.
Ella me l'agafa de la mà i el porta al cuarto de planxar, ell de lluny sent la mainada;
Fan l'amor d'una forma animal, entre camises i xandalls; mitjons, petons i americanes....
L'home que treballa fent de gos marxa com si fos famós mentre veu arribar al pare,
L'home que treballa fent de gos, els fa feliços a tots, deu canalles i una mare.
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils no sap pas què coi li passa:
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor, amb l'amor ell no hi té traça...
Mitjons, petons i americanes....
I un ós, i flors, i un dinosaure....
(x5)
Fa poc que es parla d'aquest grup, dels AMICS DE LES ARTS, però trobo que encara no tenen la difusió que es mereixen...a veure si amb aquest disc que trauran a la venta l'1 de desembre, "Bed & Breakfast" aconsegueixen tot el ressò que es mereixen.
Els Amics de les Arts tenen alguna cosa molt especial...com tota aquesta fornada de nous grups cantant en català en un univers més aviat indie (tot i que les etiquetes mai han estat el meu punt fort i per això val més parlar de noms propis sense entrar en etiquetatges subjectius; o sigui, Manel, Refree, etc) que a hores d'ara encara m'estic preguntant com pot ser que no sonin diàriament a les ràdios...és clar que podem aprendre idiomes i anar-nos-en a l'estranger i tot el que vulgueu, però descobrir personatges com un home que treballa fent de gos i el seu encant en Català, no té preu.
Per cert, a la seva web us podeu descarregar els discos que tenen editats fins al dia d'avui...ja em direu què més voleu! http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/
Com? Sí, jo també els vull veure en concert a Girona o a la propera edició de l'Acústica de Figueres...encara que això ja no depèn de mi ;-)
2 comentaris:
musicas raritas de mi xiqueta xicoteta, que el fascinan y ami me pones nerviosito!! jejej :-************************
Totalment d'acord Maria, els vaig descobrir aquest divendres a Mataró al concert del Clap, actuaven de "tel·loners" de Mishima i mentre esperava que toquessin vaig xalar amb aquesta colla del C/ Muntaner, em va agradar moltíssim, de veres, se'm va fer fins i tot curt el concert, tot i que jo hi anaava per a veure-hi Mishima. Certament el panorama de música catalana està en un moment molt i molt bó, srten grups d'una qualitat bestial
Publica un comentari a l'entrada